En aquest tr鱈ptic trobars 6 aspectes bsics que has de saber sobre les cooperatives: Quines classes de cooperativa hi ha? Qu竪 s坦n les persones s嘆cies? I els 嘆rgans socials? Quins r竪gims econ嘆mics s'apliquen? Consulta el text 鱈ntegre de la llei de cooperatives a http://ow.ly/hf1H304eLBV
Breu Guia Laboral d'Autodefensa per a Precries (Valenci)CGTPV
油
Des del Comit辿 Confederal de CGT del Pa鱈s Valenci i Murcia hem editat la Breu Guia dAutodefensa Laboral per a Precries; una petita, senzilla i 炭til guia, que pret辿n dotar dinformaci坦 i eines de lluita i apoderament al que ja 辿s el sector majoritari de la classe treballadora: el precaria
La reforma laboral trenca les regles del joc en les relacions laborals, envaint a trav辿s del poder pol鱈tic el marc natural de resoluci坦 del conflicte que es d坦na en el m坦n de lempresa i en el m坦n del treball entre empresaris i treballadors, entre patronals i sindicats. s tot un menyspreu als procediments democrtics: ni respecta el dret dinformaci坦 i consulta pr竪via amb els sindicats representatius, que la llei garanteix quan es tracta de mat竪ries de pol鱈tica social (com tamb辿 es fa a Europa), ni pot considerar-se el carcter durgent necessitat que la Constituci坦 exigeix per legislar per via de reial decret. s una nova norma laboral desequilibrada, que es decanta clarament per refor巽ar el poder unilateral de lempresari i afeblir el dels treballadors i els seus instruments organitzatius.
darer full informatiu cgt seat
COMIT INTERCENTRES
ACORD MODIFICACI DEL PLA DE PENSIONS
ACORD PER EL CENTRE D卒ENTRENAMENT DE MANTENIMENT
ETT
AMB LA QUE EST CAIENT
CLIMA LABORAL
Presentaci坦 de la xerrada sobre cooperativisme de la Federaci坦 de Cooperatives de Treball de Catalunya del passat 15/06/17 a la sala cooperativa de Parets del Vall竪s
Confer竪ncia del Dr. Ferran Camas Roda @FerranCamasRoda sobre El r竪gim de contractaci坦 derivat de la Reforma Laboral, impartida a l'Il揃lustre Col揃legi d'Advocats de Girona el dia 11 de maig de 2012.
Este documento analiza la historia de la flexibilizaci坦n laboral en Europa y Espa単a y c坦mo ha llevado a la reforma de 2011 de la negociaci坦n colectiva en Espa単a. Explica c坦mo la flexibilizaci坦n laboral comenz坦 en Europa en los a単os 70 para adaptarse a EE.UU. y Jap坦n, pero fracas坦 en la creaci坦n de empleo. Tambi辿n describe las reformas laborales en Espa単a en 1994, 1997 y acuerdos entre sindicatos y patronales que aumentaron la flexibilidad. Finalmente, analiza c坦mo valores de libre mercado han erosionado los derechos laborales en
La reforma de la negociaci坦n colectiva de 2011 en Espa単a debilit坦 los derechos de los trabajadores. Desde los a単os 1970, las pol鱈ticas de "flexibilidad laboral" han transferido poder a los empleadores y reducido la protecci坦n de los trabajadores. Aunque se present坦 como una forma de crear empleos, en realidad solo aument坦 la precariedad laboral. La 炭ltima reforma dio a炭n m叩s poder a los empleadores para imponer sus condiciones sobre los sindicatos y trabajadores.
More Related Content
Similar to Preguntes i respostes sobre la vaga(jc) (20)
Breu Guia Laboral d'Autodefensa per a Precries (Valenci)CGTPV
油
Des del Comit辿 Confederal de CGT del Pa鱈s Valenci i Murcia hem editat la Breu Guia dAutodefensa Laboral per a Precries; una petita, senzilla i 炭til guia, que pret辿n dotar dinformaci坦 i eines de lluita i apoderament al que ja 辿s el sector majoritari de la classe treballadora: el precaria
La reforma laboral trenca les regles del joc en les relacions laborals, envaint a trav辿s del poder pol鱈tic el marc natural de resoluci坦 del conflicte que es d坦na en el m坦n de lempresa i en el m坦n del treball entre empresaris i treballadors, entre patronals i sindicats. s tot un menyspreu als procediments democrtics: ni respecta el dret dinformaci坦 i consulta pr竪via amb els sindicats representatius, que la llei garanteix quan es tracta de mat竪ries de pol鱈tica social (com tamb辿 es fa a Europa), ni pot considerar-se el carcter durgent necessitat que la Constituci坦 exigeix per legislar per via de reial decret. s una nova norma laboral desequilibrada, que es decanta clarament per refor巽ar el poder unilateral de lempresari i afeblir el dels treballadors i els seus instruments organitzatius.
darer full informatiu cgt seat
COMIT INTERCENTRES
ACORD MODIFICACI DEL PLA DE PENSIONS
ACORD PER EL CENTRE D卒ENTRENAMENT DE MANTENIMENT
ETT
AMB LA QUE EST CAIENT
CLIMA LABORAL
Presentaci坦 de la xerrada sobre cooperativisme de la Federaci坦 de Cooperatives de Treball de Catalunya del passat 15/06/17 a la sala cooperativa de Parets del Vall竪s
Confer竪ncia del Dr. Ferran Camas Roda @FerranCamasRoda sobre El r竪gim de contractaci坦 derivat de la Reforma Laboral, impartida a l'Il揃lustre Col揃legi d'Advocats de Girona el dia 11 de maig de 2012.
Este documento analiza la historia de la flexibilizaci坦n laboral en Europa y Espa単a y c坦mo ha llevado a la reforma de 2011 de la negociaci坦n colectiva en Espa単a. Explica c坦mo la flexibilizaci坦n laboral comenz坦 en Europa en los a単os 70 para adaptarse a EE.UU. y Jap坦n, pero fracas坦 en la creaci坦n de empleo. Tambi辿n describe las reformas laborales en Espa単a en 1994, 1997 y acuerdos entre sindicatos y patronales que aumentaron la flexibilidad. Finalmente, analiza c坦mo valores de libre mercado han erosionado los derechos laborales en
La reforma de la negociaci坦n colectiva de 2011 en Espa単a debilit坦 los derechos de los trabajadores. Desde los a単os 1970, las pol鱈ticas de "flexibilidad laboral" han transferido poder a los empleadores y reducido la protecci坦n de los trabajadores. Aunque se present坦 como una forma de crear empleos, en realidad solo aument坦 la precariedad laboral. La 炭ltima reforma dio a炭n m叩s poder a los empleadores para imponer sus condiciones sobre los sindicatos y trabajadores.
El documento discute las condiciones laborales de los j坦venes en Espa単a. Se単ala que las reformas laborales desde 1980 han facilitado la contrataci坦n temporal y reducido la estabilidad laboral. Esto ha creado una divisi坦n entre trabajadores estables e inestables, donde los j坦venes suelen estar en contratos precarios. Las reformas han ampliado la duraci坦n de contratos temporales como pr叩cticas y formaci坦n, reduciendo la protecci坦n de los trabajadores.
La reforma laboral aprobada por el gobierno facilita y abarata el despido, incrementa la temporalidad y limita la negociaci坦n colectiva. El documento analiza detalladamente los cambios introducidos por la reforma en materia de despidos, contrataci坦n, indemnizaciones, trabajo temporal y negociaci坦n colectiva. Se convoca una huelga general para el 29 de septiembre en respuesta a las agresiones que la reforma supone para los derechos de los trabajadores.
Este documento resume las principales consecuencias de la reforma laboral de 2010 en Espa単a para los derechos de los trabajadores. En particular, analiza c坦mo la reforma facilita el despido de trabajadores fijos al ampliar las causas para despedir, limitar la tutela judicial de los despidos y facilitar el despido expr辿s sin abono de salarios de tramitaci坦n. Tambi辿n explica c坦mo la reforma afecta negativamente a los derechos de los trabajadores en materia de negociaci坦n colectiva y contrataci坦n.
La gu鱈a proporciona instrucciones para organizar una huelga general contra la reforma laboral en Espa単a. Se detallan objetivos pol鱈ticos como oponerse a los recortes de derechos laborales y aumentar la precariedad. Tambi辿n incluye objetivos organizativos como difundir el mensaje entre los j坦venes y trabajadores, apoyar las luchas obreras, y calentar el ambiente antes de la huelga. Finalmente, establece una metodolog鱈a en fases que incluye la distribuci坦n de materiales, actos de agit
El documento critica la reforma laboral espa単ola por perjudicar a los j坦venes y favorecer la precariedad. Argumenta que la reforma ampl鱈a el uso de contratos de formaci坦n con bajos salarios y beneficios para empresas, y permite contratos temporales de hasta 5 a単os. Tambi辿n denuncia el uso frecuente de pr叩cticas para cubrir puestos de trabajo reales con menos derechos. Por todo ello, el texto hace un llamado a la huelga juvenil contra esta reforma laboral.
El grupo Bilderberg, compuesto por m叩s de 100 pol鱈ticos, banqueros y periodistas influyentes, se reunir叩 secretamente en Sitges, Espa単a para planificar eventos internacionales. Mientras tanto, el documento critica las medidas de austeridad en Espa単a que recortan derechos laborales y prestaciones sociales y que solo afectan a la clase trabajadora, no a las clases adineradas. El documento pide que dejen de decidir por el pueblo y anima a la participaci坦n en el rechazo a estas pol鱈ticas.
Oit Informe Sobre Horas De Trabajo En El MundoMohamedPsucViu
油
El informe de la Organizaci坦n Internacional del Trabajo (OIT) encontr坦 que aproximadamente una de cada cinco personas en el mundo, equivalente a 600 millones de trabajadores, trabajan m叩s de 48 horas por semana. Los pa鱈ses en desarrollo tienden a tener m叩s personas que trabajan horas excesivas, mientras que los pa鱈ses desarrollados tienden a tener jornadas laborales m叩s cortas. Reducir las horas de trabajo tiene beneficios para la salud, la familia y la productividad, pero algunas personas necesitan trabajar m叩s horas para satisfacer sus necesidades b叩sicas.
El ministro de Fomento espa単ol Jos辿 Blanco plantea reducir la jornada laboral para crear empleo y pide consenso a sindicatos y patronales para realizar reformas en el mercado laboral. Blanco afirma que hay espacio para explorar cambios como menos horas de trabajo si esto contribuye a crear puestos de trabajo, adem叩s de mayor flexibilidad en la negociaci坦n colectiva y reducci坦n de la temporalidad. El ministro insta a sindicatos y patronales a lograr consenso para posibles reformas.
La UE acord坦 permitir ampliar la semana laboral de 48 horas actuales hasta un m叩ximo de 65 horas si el trabajador y el empresario est叩n de acuerdo. Espa単a se opuso a esta medida, argumentando que supone una "regresi坦n" a los derechos laborales. La nueva directiva tambi辿n excluye la protecci坦n para contratos menores a 10 semanas. Espa単a y otros 6 pa鱈ses se abstuvieron en la votaci坦n y pidieron al Parlamento Europeo mejorar la directiva para proteger m叩s a los trabajadores.
El Govern Promour Un Canvi Dels Horaris Laborals Per Guanyar Productivitat I...MohamedPsucViu
油
Preguntes i respostes sobre la vaga(jc)
1. PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE LA VAGA
1.- Qu竪 辿s una Vaga General?
La Vaga General 辿s una de les principals eines que t辿 la classe treballadora per aconseguir
millores de tipus social o econ嘆mic. La vaga general potencia tamb辿 la consci竪ncia de classe,
aix鱈 com potenciar un carcter m辿s combatiu entre el conjunt de les persones treballadores
m辿s conscienciades, i tamb辿 entre bona part dels que m辿s estan patint els grav鱈ssims efectes
de la crisi actual... Tot plegat pot fer a aquests sectors m辿s propensos a la lliure associaci坦,
organitzaci坦 i a la col揃laboraci坦 m炭tua i solidria.
La Vaga General consisteix en l'aturada de l'activitat de totes les persones treballadores del
pa鱈s, de l'estat o d'un territori m辿s ample (com podria ser una Vaga General d'mbit europeu),
i que generalment implica una aturada de 24 hores (tot i que pot tenir una durada inferior o
major).
La finalitat principal 辿s la de realitzar una demostraci坦 de la uni坦 dels i de les treballadores, de
la for巽a de la seva uni坦, per for巽ar a la patronal a acceptar les justes exig竪ncies de la classe
treballadora. Coses que ara ens semblen del tot quotidianes (tot i que ja ens les estiguin
retallant), com el sufragi universal, la "legalitzaci坦" de partits i sindicats obrers, la reducci坦 de
la jornada laboral, o les prestacions i subsidis per atur, accident laboral, etc., foren
aconseguides grcies a la Vaga General en un o altre moment dels segles XIX i XX.
Normalment la Vaga General 辿s coordinada per les associacions obreres, o sindicats; tot i que
si realment es parteix de posicions de classe combatives, s'ha de comptar amb la participaci坦 i
la col揃laboraci坦 de tota mena de col揃lectius, organitzacions, etc., per unir els estudiants, els
pensionistes, etc., als i les treballadores.
2.- Per qu竪 aquesta Vaga General?
Aquesta Vaga General neix com a resposta a la nova contrareforma laboral imposada pel
govern espanyol del PsoE el passat mes de juny. Aquesta reforma implica entre d'altres
coses(*1), el seg端ent:
- La indemnitzaci坦 per acomiadament improcedent es redueix dels 45 dies per any treballat, a
nom辿s 33 (辿s a dir, es pot arribar a cobrar un 25% menys d'indemnitzaci坦)
- L'estat, amb el FOGASA (Fons de Garanties Salarials), ser qui pagui la major part de
l'acomiadament, amb la qual cosa, l'empresari podr arribar a pagar nom辿s 8 dies per any
treballat. s a dir, acabarem pagant els nostres propis acomiadaments.
- Els acomiadaments per causes econ嘆miques passen a ser procedents... S坦n 20 dies per any
treballat amb el l鱈mit d'una anualitat, dindemnitzaci坦, ara i abans la difer竪ncia amb
l'acomiadament objectiu 辿s que possiblement atenua la gravetat i la transcend竪ncia de les
p竪rdues per tal de procedir a un acomiadament objectiu emprant l'adverbi "m鱈nimament"; aix鱈
mateix, elimina la determinaci坦 de la nul揃litat de l'acomiadament per a la major part
dincompliments formals.
2. - Els Convenis Col揃lectius perdran un gran pes, ja que hi haur una major facilitat perqu竪 els
sindicats institucionals s'introdueixin en els procediments de negociacions d'ERO i de
modificacions de condicions de treball col揃lectives... s a dir, l'empresa podr decidir, amb
"l'acord" dels delegats o representants dels treballadors, que no saplica el salari marcat al
conveni.
- Legalitzaci坦 de contractes de prctiques i de formaci坦 en condicions especials per joves,
etc., que encara desprotegir i precaritzar m辿s a aquest sector tan desprotegit.
s a dir, en definitiva, una contrareforma, perqu竪 empitjora substancialment les nostres
condicions i drets laborals, i perqu竪 fa un pas fonamental cap a l'acomiadament gratu誰t...quan
al nostre pa鱈s ja som m辿s de 1.500.000 aturats reals.
3.-Vols fer vaga?
Abans de res, cal que tinguis ben clars uns petits conceptes claus sobre la Vaga:
a. La Vaga sent辿n com una aturada temporal, col揃lectiva i concertada del centre de treball, i
cal que imperativament tingui algun tipus de connexi坦, ni que sigui llunyana, amb motius
laborals (no es pot convocar una vaga per a canviar el model econ嘆mic... 嘆bviament, aix鱈 辿s la
legalitat daquesta democrcia)
b. La poden finalitzar els sindicats a voluntat; efectivament, la pau social pot assolir-se
mitjan巽ant Conveni.
c. Legalment el dret de vaga es pot suspendre per part de lestat, si hi ha una declaraci坦
dEstat dalarma.
d. Legalment no es pot ocupar el centre de treball, 辿s il揃legal, aix鱈 com totes les vagues que
tinguin un carcter encobert o abusiu (segons com vulgui entendre-ho aix嘆 lestat i/o
la patronal), com les vagues de zel, rotat嘆ries (que no 辿s el mateix que una vaga intermitent on
lempresari ja sap pr竪viament quan es parar de treballar).
La vaga pot ser convocada:
- Pels representants dels treballadors i treballadores, en reuni坦 conjunta de tots i totes les
treballadores amb els representants. Cal que consti en acta de la reuni坦 que shaur dadre巽ar
a lautoritat laboral competent en funci坦, un preav鱈s, amb un temps m鱈nim de 10 dies abans
del dia de vaga.
- Directament pels propis treballadors del centre de treball afectats pel conflicte, mitjan巽ant
pr竪via votaci坦, que haur de ser secreta, i en la que es decidir per majoria simple. El resultat
es far constar en acta.
3. - Les organitzacions sindicals dacord amb el que determinin els seus estatuts i lmbit de
labast de la vaga.
Criteris formals per convocar vaga:
1. 1. El ja esmentat acord expr辿s per part dalguns legitimats.
2. 2. Convocat嘆ria formal de vaga mitjan巽ant un preav鱈s adre巽at a lempresari i a
lautoritat
3. laboral, amb com a m鱈nim 10 dies dantelaci坦 si t辿 afectaci坦 sobre els serveis p炭blics, i
5 de la resta de sectors, esmentant els antecedents i motius de la vaga i objectius, data
dinici i finalitzaci坦 de la vaga, intents per arribar a un acord per evitar-la i qui
conforma un comit竪 de vaga (com a m鱈nim 12 persones), i si voleu perdre una mica el
temps podeu instar la mediaci坦 dun Inspector de Treball.
4. Adjunt teniu un model de preav鱈s per lempresa.
4.-Hi ha vaga, mhi adhereixo i participo?
Cal que remetis una comunicaci坦 a lempresari molt simple, no 辿s requisit preceptiu per a fer-
la per嘆 et recomanem que li envi誰s una carta damor al teu empresari amb un text similar
aquest bsicament:
Comunico als efectes pertinents que at竪s que en virtut del dret que massisteix com a
treballador participar辿 en la jornada de vaga convocada pel Sindicat xxxxxx, del qual en s坦c
afiliat [si sou afiliats al sindicat convocant aprofiteu lavinentesa per a comunicar la vostra
afiliaci坦, sin坦 tant 辿s no es requisit preceptiu] per la qual cosa restar辿 absent del meu lloc de
treball durant tot el dia xxxx, incorporant-me amb plena normalitat al dia seg端ent al meu
lloc
de treball.
Ah! s de vital importncia que aquesta mena de comunicaci坦 amb lempresa, es faci sempre
per escrit, mitjan巽ant telegrama, burofax, etc., quedant-te sempre amb una c嘆pia signada del
preav鱈s... Aix嘆 辿s fonamental ja que es constituiria com a prova en cas dhaver danar a judici...
La comunicaci坦 de la vaga te els seg端ents motius:
a) El carcter reafirmatori de la vaga.
b) Evitar que considerin la vaga com absentisme laboral, i et sancionin amb m辿s dies sense sou
i feina que els de la pr嘆pia vaga.
c) Blindar-te contra lexercici posterior duna virtual represlia empresarial, ja que si
tacomiaden o et sancionen es podria determinar una sort de connexi坦 que determinaria la
nul揃litat
Els efectes de la vaga s坦n bsicament la suspensi坦 del contracte de treball (que no
acomiadament) i la correlativa obligaci坦 de cotitzar i retribuir salari per part de lempresa, amb
la qual cosa el dia que estiguis de vaga no et computar als efectes de prestacions socials, i no
cobrars el jornal pertinent.
4. 5-S坦c estudiant, puc participar de la vaga?
S鱈, legalment, tens dret a fer-ho. Segons la LODE (Llei orgnica del dret a l'educaci坦), el segon
pargraf del seu article 8, diu:
"Les decisions col揃lectives que adopten els alumnes, a partir del tercer curs de l'Educaci坦
Secundria Obligat嘆ria, al respecte de l'assist竪ncia a classe no tindran la consideraci坦 de faltes
de conducta ni seran objecte de sanci坦, quan s'hagin pres com a resultat de l'exercici del dret
de reuni坦 i siguin comunicades pr竪viament a la direcci坦 del centre"
s a dir, sempre i quan sigui producte de la decisi坦 col揃lectiva dels alumnes, o dels delegats,
una classe o un centre sencer pot secundar una Vaga General (amb el corresponent preav鱈s a
l'administraci坦 del centre).
Des de la JovesComunistes entenem que aix嘆 no nom辿s 辿s un dret, sin坦 una necessitat, ja que
cal sumar en la lluita a tots els sectors afectats i solidaris, i els estudiants no nom辿s haurien de
ser solidaris, sin坦 que com a treballadors, o futurs treballadors, tamb辿 els afecta, i ni poden ni
deurien ignorar-la. Per a aix嘆, a m辿s, ja existeix una organitzaci坦 que far aquesta feina, L'AEP,
associaci坦 d'estudiants i estudiantes progressistes
6-Les persones aturades tamb辿 podrem participar de la vaga? I les pensionistes?
s clar que s鱈 que podeu... 辿s m辿s, deur鱈eu participar activament, ja que els retalls salarials i
de drets, els atacs a les prestacions i subsidis, la congelaci坦 de les pensions, etc., us afecten
tamb辿 de forma directa.
A m辿s, no nom辿s podreu comptar amb el suport del sindicat, sin坦 que el 29 de Setembre, i
durant la resta de mobilitzacions que vindran despr辿s, les persones treballadores assalariades,
aturades, jubilades, estudiants, etc., ens hem d'unir, com a la mateixa classe treballadora que
som (independentment del nostre color de pell, accent, edat o condici坦) per defensar els
nostres drets, i poder fer recular tots els atacs contra els nostres drets m辿s bsics, per tal que
la seva crisi no la paguem les persones treballadores, sin坦 els xori巽os dels grans executius de
bancs i multinacionals, la gran patronal, i tota la colla de vividors (monarquia, noblesa, alts
crrecs militars, bur嘆crates pol鱈tics i sindicals, etc.), que viuen en el luxe grcies al nostre
esfor巽.
7-Qu竪 hem de fer per convocar al meu lloc de treball?
Tot all嘆 que them comentat m辿s amunt.
5. 8-Si passa qualsevol cosa puc o podem tenir cobertura i assessorament legal?
s clar que s鱈... per a aix嘆, i per moltes altres coses, est CCOO, aix鱈 com la resta de sindicats de
Classe, UGT, COS, IAC, Co.bas....etc
Sempre que necessitis suport, assessorament, cobertura, etc., nom辿s haurs de contactar
amb el sindicat.
9-Amb qui hem de parlar per rebre ajuda o assessorament?
Contacteu amb la vostra assemblea del sindicat, o amb la m辿s propera... i all us podran
informar. Igualment si voleu material per fer difusi坦 i agitaci坦, etc.
Podeu visitar la pgina web:http://www.ccoo.cat/
Tamb辿 podeu escriure per demanar informaci坦 a aquestes adreces de correu electr嘆nic:
conc@ccoo.cat
O b辿 trucar al: 934.812.700
10.-Esquirols
Lesquirolatge sent辿n com aquella activitat de lempresari destinada a substituir treballadors
en vaga, no necessriament contractant-te de nou sin坦 despla巽ant per exemple a
treballadors dun altre centre de treball
*1:Per aprofundir sobre les causes, reviseu el Butllet鱈 especial de la secretaria sobre la vaga
general, aix鱈 com el d鱈ptic i la guia enviada sobre com afecta la vaga als i les Joves